La Comissió Europea ha presentat l’esborrany de proposta dels dies de pesca per al 2026 per a la flota d’arrossegament del Mediterrani, i la voluntat ha encès totes les alarmes. La CE vol retallar un 65% els dies assignats a inici del 2025, fins a un total de 27 per embarcació. Això significaria que a cada embarcació del Mediterrani li pertocarien uns 9 dies de pesca per a l’any 2026.
Tot i això, des de Brussel·les recorden que aquests dies es poden modificar, com ja ha passat enguany, si el sector continua aplicant les mesures de sostenibilitat que ja fa anys que implementa. Entre aquestes, destaquen ampliar la mida de les malles, utilitzar les portes voladores a l’arrossegament o continuar ampliant vedes i zones protegides.
Tots aquests moviments es produeixen quan falten pocs dies per a la trobada del Consell de la UE de l’11 i 12 de desembre, en què es decidiran oficialment les quotes pesqueres.
Reaccions
Les reaccions, evidentment, no s’han fet esperar. Des de la Federació Nacional Catalana de Confraries, Antoni Abad ha titllat la proposta de Brussel·les per al 2026 de “despropòsit de proporcions bíbliques”. Per la seva banda, el president del MEDAC i patró major de la Confraria de Pescadors, Antoni Marzoa, ha criticat durament la proposta assegurant que “no té cap sentit”. Considera que la jugada encoberta de la CE és la d’acabar amb productors locals com els pescadors, tot i que són, diu, els més sostenibles que existeixen. Marzoa assegura que les pròximes hores seran clau i que caldrà treballar molt, però insisteix que caldria una “minoria de bloqueig” entre els estats membres afectats per aquestes polítiques, com ara Espanya, Itàlia i França.
Per la seva banda, el Departament d’Agricultura ha emès un comunicat expressant la seva “decepció i preocupació” davant la proposta de la CE. Critiquen que no s’ha tingut en compte l’esforç del sector ni la recuperació dels estocs. De fet, el Departament considera que l’esborrany presentat està totalment “desconnectat de les dades científiques actuals, de l’evolució dels estocs i de la realitat socioeconòmica de les comunitats pesqueres”.